ENTREVISTA A TONI BIADA, DESCENDENT DEL PROMOTOR DEL PRIMER TREN DE LA PENÍNSULA

“Triomfar es fa en base a molt esforç, treball i renúncies”

Rebesnét de Miquel Biada, presideix actualment el Cercle Històric Miquel Biada, organització que procura vetllar per l'herència del català que va aconseguir portar el primer tren de la península ibèrica (1848). Professionalment Toni Biada dirigeix actualment l'empresa Einnova, que treballa en el camp de les noves tecnologies i les ajuda a desenvolupar estratègies de màrqueting per Internet. Des que va estudiar Disseny i Multimèdia a l'Escola de Sistemes Informàtics, viu enganxat a les noves tecnologies i procura adaptar-se a un món que es mou amb gran rapidesa.

Biada va viure diversos moments difícils en la seva vida. En plena crisi econòmica, què podem aprendre de la seva experiència?

Es va proposar treballar per al be comú, en la mesura que cadascú pot, aportar “la nostra” per intentar millorar la vida de la gent. I tenir l’habilitat i tossuderia per aconseguir-ho.

Com s’ho va fer?

El projecte del ferrocarril no fracassà gràcies a la seva constància i a la seva credibilitat. Ell mai va abandonar la lluita per culminar el projecte del tren, i va encomanar aquesta determinació als altres. Es podia confiar en la seva paraula, infonia confiança i seguretat no només de paraula sinó també amb els seus fets.

Durant al seva vida també va passar per alguns problemes personals. Com ho va fer per sortir-se’n?

El moment més trist és la mort de la seva dona i els seus dos fills nadons amb l’epidèmia del còlera de l’Havana l’any 1833. I els problemes més difícils van ser els que va haver d’afrontar com a tresorer de la Companyia del ferrocarril de Barcelona a Mataró. L’any 1846, quan per fi s’havien iniciat les obres, faltaven moltes accions per vendre i els accionistes anglesos, que en aquells mesos anaven liquidant totes les seves inversions a Espanya, van amenaçar amb retirar el seu capital. Biada va posar més diners i va convèncer un grup d’accionistes a fer el mateix encara que la situació social i econòmica era complicada.

Però pitjor va ser a la tardor de 1847 quan tot Europa entrà en una gran crisi similar a l’actual: per evitar el risc que suposava assumir compromisos financers amb els constructors, tots els altres membres de la Junta van dimitir, però Biada va aconseguir formar una nova Junta. Un altre problema va ser el constructor, que espantat per la crisis borsària dubtà de la capacitat financera dels catalans, però la nova junta el va aconseguí convèncer pagant en els termes establerts.

En un altre moment de la seva vida, quan Biada vivia a Veneçuela, en un moment dramàtic, va haver d’exiliar-se en plena guerra d’independència i es va arruïnar. Què va passar?

Biada va tenir un paper actiu a la guerra. Els americans, que havien pactat el final de la guerra amb un armistici no el van respectar, i el van fer presoner quan tornava amb el seu vaixell precisament d’anunciar l’armistici a les poblacions veïnes. Per poder quedar lliure va haver de pagar una multa que suposà l’entrega de tot el que tenia excepte la seva goleta per fer el viatge de tornada a Mataró.

Com s’ho va fer per sortir de la mala situació?

Ell era comerciant, i als anys 20 marxà a Cuba, on gràcies a la pèrdua de les demés colònies s’havia convertit en el port legal de tot el comerç americà amb Espanya. Les possibilitats de negoci eren grans i Biada ho aprofità. Començà amb una tabacalera, exportava a Europa tabac, cafè i sucre i importava  farina, oli, fruit secs, robes d’Anglaterra, marbre, paper, espelmes... Acabà creant un negoci de crèdit, un sistema precursor dels actuals comptes corrents.

Ho va tenir fàcil?

És clar que no! Triomfar es fa en base a molt esforç, treball i renúncies.

A Biada li va costar déu i ajuda aconseguir capital català suficient per a construir el primer tren de la península. La majoria tenia por a un gran canvi. Creus que aquesta por als canvis encara és present?

Ara estem més acostumats al progrés. Precisament el tren va ser el trampolí del canvi social, va transformar la manera de viure i la mentalitat de la gent. Jo mateix treballo en l’àmbit d’Internet des de fa 12 anys. Quan vaig començar ningú sabia el que era i ara no ens imaginem viure sense Internet.  Això ha estat una revolució similar a la del tren.

Com ho va fer per convèncer-los?

La seva persuasió era conseqüència de la seva personalitat coherent. Era un home de classe mitja que es va fer a ell mateix, i va aconseguir amb esforç tot el que tenia. Com a bon romàntic, tenia ben alts els valors dits llavors patriotisme i honra, o sigui, amor al país i integritat. Per això en lloc de dedicar-se a viure be va posar tota la seva fortuna al servei del progrés del seu país.

Diuen que Biada persistia en les seves idees. Persistir amb una idea o una cosa, s’ha perdut avui en dia?

No, hi ha molta gent sòlida que continua sent-ho.

Toni Rodón